COM A BONA PRÀCTICA: LA SETMANA DEL PROTAGONISTA....

A nivell de centre pensem que és una activitat que afavoreix el procés de identificació, l’autoestima, ja que treballa la identificació i l’acceptació de sentiments, emocions i vivències, així com l’expressió dels mateixos (llenguatge gestual o verbal, segons edat). Considerem que la seguretat afectiva en els infants s’ha de fer patent a partir d’aquesta activitat, fet que els ajuda a afrontar altres aprenentatges amb més seguretat.

En les diferents activitats de la setmana del protagonista l’infant es sent especial i reconegut per tots. Per la seva família que ve a contar-nos la seva historia i ens transmeten la gran estima que senten per al seu fill. Per la resta d’infants que són testimonis del reconeixement que fa la seva família del seu fill i que juntament amb l’educadora observen, analitzen i valoren les fotos del seu àlbum admirant tot allò que fa el protagonista.

Tots aquests reconeixements milloren la seva auto imatge ja que rep de part de moltes persones missatges positius que el fan sentir valorat i estimat.

La setmana del protagonista treballem aspectes molt importants que podem relacionar amb la pedagogia sistèmica, amb les Lleis d’amos de Helliger. Té a veure amb la pertinença, la vinculació i l’ordre. Està relacionat amb el principi de totalitat. Tots els membres d’un sistema tenen dret a la pertinença, formen part i compleixen alguna funció important per al sistema.

L’escola ha d’apostar alhora pels valors de la identitat i de la interculturalitat, aproximant-se al coneixement del nostre entorn natural i generar actituds de respecte i estimació.

L’ objectiu general és  identificar els primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola, aula…), reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals pertany i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres.

Cal tenir en compte, que s’han de tenir en compte uns continguts o uns aspectes que es fan a la setmana del protagonista amb els objectius que es proposen, amb aquestes activitats.

FOTO: Dins l’aula l’educadora comunicarà als infants qui és el protagonista de la setmana i anirà a col·locar la seva foto al plafó, junts també podrà escriure el nom del protagonista per posar-lo davall de la foto i cantarem la cançó de “Moltes felicitats”.  Els objectius específics que es tenen en compte son: iniciar-se en reconèixer la seva imatge, iniciar-se en reconèixer la imatge dels companys (quan l’infant no és el protagonista), expressar i comunicar les seves emocions davant la foto i davant la cançó que li cartén. Sentir-se reconegut i valorat dins el grup.

HISTÒRIA: Explicarà que no cal fer una obra d’art sinó que es tracta de presentar imatges que parlin d’allò que més li agrada a l’infant o d’algun moment significatiu per a ell. La historia la presentaran els pares que venguin i les educadores romandran assegudes al costat dels infants escoltant la historia i estimulant l’atenció dels infants cap aquesta. A més el protagonista ha de dur un conte. Els objectius son, compartir un temps dins l’aula amb els après (la seva família), amb l’educadora i amb els companys (relació família-escola), participar en les activitats proposades per la família del protagonista segons l’interès que tingui l’infant ja sigui el protagonista segons l’interès que tingui ja sigui el protagonista o no. Interactuar de manera positiva i afectuosa amb els companys, els familiars, expressar les emocions que sorgeixen durant l’experiència, respectar el material que du el protagonista.

ÀLBUM: Es demanarà als pares que tinguin l’àlbum actualitzat abans d’iniciar la setmana, l’educadora mostrarà l’àlbum del protagonista a la resta d’infants per tal de reforçar-lo com a persona i destacar que forma part d’un grup familiar. Els objectius específics:  iniciar-se en el reconeixement de la seva imatge, iniciar-se en el reconeixement de la imatge dels seus familiars i dels membres més significatius del seu entorn proper., expressar i comunicar utilitzant els diferents llenguatges (gestual, verbal, corporal…)les seves emocions davant fotos. Enfortir el vincle afectiu amb l’educadora, sentir-se valorat, estimat, important (augment de la seva autoestima). Iniciar-se en la identificació de persones, llocs, animals de companyia, que siguin significatius per l’infant.

ACOMIADAMENT:  El divendres tancarem  la setmana del protagonista, celebrant una festa on demanarem al protagonista que ens porti les galetes i la música preferida per ell. Els objectius específics son, gaudir amb els companys i les educadores d’un moment de cloenda, manifestar les seves emocions durant l’experiència i sentir-se valorat i especial quan aporta la seva música preferida, les galetes.

 Etiquetes:  la competència 3.3 i la 4.1  perquè penso que fa referencia a la filosofia del centre i és el que justifica les activitats.

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Aquestes experiències i propostes de 0-3 anys m’han agradat sobretot les tres que he triat que penso que hi entra el més important.

Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Aquesta pagina ha estat la primera que m’ha agradat, sobretot amb el material que experimenten, explica molt clar com varen treballar i amb a quin material. Desprès a continuació hi ha unes fotografies molt engrescadores que expliquen el material que han utilitzar i el que feien amb aquest material, com pot ser en el cas de l’aigua que es transvasament amb l’aigua: surar, enfonsar-se, travessar, omplir, buidar, quants verbs podríem anar dient?, plaer de jugar, plaer d’aprendre, del meu joc o del meu costat. En aquesta experiència i proposta utilitzen molts elements  com l’aigua, la farina i  arròs fan diversos transvasaments, primer de tot dir que veig que aquesta proposta es possible que sigui per infants un poc més grans per jo seria una activitats per els 2 anys, serien com les safates d’experimentació. Dir que aquest material hem pareix molt entretingut, divertit i deixa la possibilitat d’experimentar amb material o sols amb la mans, veure les diverses textures que tenen i  com hi ha coses que es poden separar i d’altres no. 

Juguem amb magranes

 http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

La segona experiència i proposta que m’ha agradat ha estat aquesta que els infants experimentin amb les magranes, i puguin fer de tot i més sempre que antes de jugar han de estar preparats per no embrutar-se la roba.  Utilitzen diversos material per poder experimentar i combinar amb les granes de magrana: rodets de pintar, pots, tubs transparents, safates, oueres i petxines.  També utilitzen les mans i els dits son una bona eina, les aixafem i esclaten. Quan ens cauen a terra descobrim que els peus també ens serveixen per pintar. Les aixafem i fem petjades. Amb aquesta experiència he pogut observar que els infants experimenten molt amb un sol element i que no necessitem que hi hagi més elements.  Finalment, dir que aquesta trobo que es molt engrescadora i m’agradaria que fer-la algun dia a classe.

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

Finalment, la tercera i darrera estratègies i propostes de 0-3 que he trobo interessant però que ha estat la que més he tardat en collir-la com a unes de les que més m’han agradat, perquè no en he trobat cap que m’agrades molt,  ja que havia collit les dues primeres que són les que m’han agradat i impactat més. Aquesta proposta és sobre el treball grupal i en parelles, van passant 4 fotos que expliquen les diverses històries. Com pot ser el cas de la bicicleta que són dos que van a damunt i un que els empeny aquesta ofereix l’oportunitat de fer un joc en equip. L’altre és el paraigües que surten al pati en parelles i desprès segueixen jugant junts a la casseta.  Penso que jugar col·lectivament ajuda molt els infants i sobretot a fer unes bones amistats.

Etiquetes: En aquesta entrada he utilitzat les competències 1.2 i 1.4. la 1.2 perquè he reflexionat sobre els elements que porten a una bona actuació. I la 1.4 perquè considero que he arribat a les conclusions  elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida.

                

COMPAREM JORNADES A LES ESCOLETES

Després de l’explicació dels diferents tipus de jornada, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’escoleta Teringa, l’escoleta Toninaina d’Inca, l’escoleta Bendinat, l’escoleta Santa Catalina de palma i l’escoleta , he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats. Les edats dels infants son de 1-2 anys.

Podem dir que totes elles ofereixen el servei d’escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Dir que l’escoleta Santa Catalina desprès del bon dia juguen i quan acaba el joc ja berenen. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, activitats que du a terme la mestra.

Cada dia hi ha una estona dedicada al joc al pati, ja que totes les escoles troben que és una cosa molt important i que els infants necessiten, per no sentir-se tancant, també varia molt en funció del centre, solen estar un temps aproximadament de 45 i 60 minuts depenent del que han fet o el que han de fer. El pati te un valor molt important , ja que estan a l’aire lliure, els infants poden jugar amb els infants de les altres classes si en hi ha, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

Les activitat que realitzen les escoles en hi ha que son igual i d’altres que no, les activitats que realitzen i son iguals son psicomotricitat i joc heurístic. Mentre que a totes les altres escoles menys a l’escoleta Toniaina fan expressió plàstica o creativitat. Una altra activitats que hi ha escoles que realitzen és la música i hem va cridar molt l’atenció que ja toquen els instruments, aquestes escoles son l’escoleta Teringa i l’escoleta Bendinat.

D’altra banda, les activitats de psicomotricitat i joc heurístic totes es realitzen en un temps dins l’horari escolar, i el temps que passes és més segons la motivació, també no se comença sempre a la mateixa hora, ja que depenent del berenar i els canvis de bolquers, es pot començar més tard o més prest.

La manera de fer el Bon dia!, és similar, a Toniaina es fa el bon dia llegint les agendes i desprès a un costat de l’aula hi ha les fotografies, la mestra demana a vingut en Joan.. si ha vingut va cap a la mestra dona un peto a la seva foto i la de penjar al plafó a les altres escoletes es similar menys a la de Santa Catalina que el bon dia la fa un titella (granota).

Una cosa que també m’ha cridat l’atenció ha estat que als infants no tots berenen de fruita, per exemple a l’escoleta Toniaina berenen de pa i oli tots els dies menys els divendres que solen menjar galletes. A  les altres escoles en hi ha que sempre mengen fruites i d’altres que van variant.

Pel que fa a l’hora de dinar a l’escoleta Teringa es obligatori quedari mentre que a les altres escoletes no, ja que molts de pares a Toniaina venen a cerca els infants damunt les 12:30, quan els infants que han de han a menjador i van.

Finalment, a totes les escoletes hi ha l’hora de dormir i cada infant té la seva hamaca i sempre esta col·locada al mateix lloc. Hi ha escoles que els infants poden dur xumets i pelutxos o alguna tela, mentre que a l’escoleta de santa Catalina els infants no poden dur xumets   i a les altres escoletes si.

 Totes les activitats que realitzen a les escoletes son per fomentar l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments del dia.

 Etiquetes: Pens que aquestes competències 3.2 i 3.3 son les més acertades, ja que per jo son les que he fet servir més en aquesta activitats, perquè he reflexionat sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil. També m’han sorgit dubtes de quin es millor horari, i la importància de dur a terme les activitats adequades i necessàries per aquest grup d’edat per tal de desenvolupar-se i progressar adequadament.

CREENCES D' UNA MESTRA

Els docents sempre tenen unes creences, unes teories i unes experiències que sorgeixen de la seva intervenció i de l’actitud que tenen amb als infants. Cada mestra té les seves pròpies creences i aquestes fan que intervinguin d’aquesta forma i no d’un altre.

Com ja vaig comentar anteriorment, a la meva observació del joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida. Per tant l’educador ha de fer d’observador, tot i que ha de intervenir quan sigui necessari per ajudar o a resoldre algun conflicte ja que pot ser molt profitós.

Algunes de les creences que penso que te la mestra son les que a continuació explicaré.

- Intenta proposar el material adequat i perquè  als infants es puguin engrescar.

- La mestra intenta fer propostes de millora, per el joc heurístic, ja que als infants és puguin involucrar mes i juguin i simbolitzin.

- La mestra intenta no intervenir però li es impossible ja que als infants van al seu costat a experimentar, amb als objectes que ha proposat. Aquest mateix dia varem comentar que podríem fer perquè als infants no venguessin tant per al nostre costat, i va ser collir unes cadires, però encara va funcionar menys als infants venien més.

- Finalment, la darrera creença que veig després de pensar bastant en aquesta sessió, és que la mestra s’involucra massa, que no vol dir que estigui malament, però pens que ha de deixar que als infants  i sols intervenir quant vegi que sigui necessari i que amb la seva intervenció als infants puguin créixer. En aquest cas va passar que als infants tots volien obrir al pot de cola-cao, la mestra als i deia com ho havien de fer, ella aguantava el pot per el cul i als infants intentaven obrir-ho per d’alt. Considero que en al mateix cas de la mestra jo hagués fet al mateix, ja que eren tots als infants que volien obrir un pot, però pensant ara amb aquesta sessió, considero que haurien de haver estats ells, als qui experimentessin i per tant, poder descobrir que aquest tap no s’han de estirar si nos rodar, que és més complicat, però hi ha altres maneres d’obrir una pot. I que no sempre es fa de la mateixa manera.

Els fonaments teòrics que te la mestra.

Parlant amb la meva tutora d’aula, hem va comentar que per realitzar aquestes propostes de joc heurístic abans han cercat informació a les revistes i han fet algun curs per saber-ne més ja que els interessava molt poder dur aquest treball ben presentat a dins l’espai comú. També vaig observar que la mestra els hi ajuda però sense que ella faci la feina sinó que son els infants qui han de obrir el pot de cola-cao, encara que ella li dona les pautes per poder obrir el pot de cola-cao.

La veritat es que si que considim, ja que la seva visió de fer feina és ben semblant que a la meva.

Etiquetes: Considero la competències 1.2 i 4.2 son les que he fet servir ja que a la primera he pogut reflexionar sobre el bon estil docent i la segona, el 4.2 perquè he fet una comparació de les practiques.