Els docents sempre tenen unes creences, unes
teories i unes experiències que sorgeixen de la seva intervenció i de l’actitud
que tenen amb als infants. Cada mestra té les seves pròpies creences i aquestes
fan que intervinguin d’aquesta forma i no d’un altre.
Com ja vaig comentar anteriorment, a la meva
observació del joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda
creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de
respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de
vida. Per tant l’educador ha de fer d’observador, tot i que ha de intervenir
quan sigui necessari per ajudar o a resoldre algun conflicte ja que pot ser
molt profitós.
Algunes de les creences que penso que te la
mestra son les que a continuació explicaré.
- Intenta proposar el material adequat i
perquè als infants es puguin engrescar.
- La mestra intenta fer propostes de millora,
per el joc heurístic, ja que als infants és puguin involucrar mes i juguin i
simbolitzin.
- La mestra intenta no intervenir però li es
impossible ja que als infants van al seu costat a experimentar, amb als
objectes que ha proposat. Aquest mateix dia varem comentar que podríem fer
perquè als infants no venguessin tant per al nostre costat, i va ser collir unes
cadires, però encara va funcionar menys als infants venien més.
- Finalment, la darrera creença que veig
després de pensar bastant en aquesta sessió, és que la mestra s’involucra
massa, que no vol dir que estigui malament, però pens que ha de deixar que als
infants i sols intervenir quant vegi que
sigui necessari i que amb la seva intervenció als infants puguin créixer. En
aquest cas va passar que als infants tots volien obrir al pot de cola-cao, la
mestra als i deia com ho havien de fer, ella aguantava el pot per el cul i als
infants intentaven obrir-ho per d’alt. Considero que en al mateix cas de la
mestra jo hagués fet al mateix, ja que eren tots als infants que volien obrir
un pot, però pensant ara amb aquesta sessió, considero que haurien de haver
estats ells, als qui experimentessin i per tant, poder descobrir que aquest tap
no s’han de estirar si nos rodar, que és més complicat, però hi ha altres
maneres d’obrir una pot. I que no sempre es fa de la mateixa manera.
Els fonaments teòrics que te la mestra.
Parlant amb la meva tutora d’aula, hem va
comentar que per realitzar aquestes propostes de joc heurístic abans han cercat
informació a les revistes i han fet algun curs per saber-ne més ja que els
interessava molt poder dur aquest treball ben presentat a dins l’espai comú.
També vaig observar que la mestra els hi ajuda però sense que ella faci la
feina sinó que son els infants qui han de obrir el pot de cola-cao, encara que
ella li dona les pautes per poder obrir el pot de cola-cao.
La veritat es que si que considim, ja que la
seva visió de fer feina és ben semblant que a la meva.
Etiquetes: Considero la competències 1.2 i 4.2
son les que he fet servir ja que a la primera he pogut reflexionar sobre el bon
estil docent i la segona, el 4.2 perquè he fet una comparació de les
practiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada