TANCAT PER VACANCES....

Per acabar, de concloure  la feina que hem realitzat i del blog en general, dir que aquest blog es tanca temporalment, ja que quan torni estar lliure m’agradaria poguent treballant i explicant el que vaig realitzat aquests anys .

Primer de tot dir, que el principi hem veia apurada per el blog , ja que no sabia com utilitzar-lo però ara que ja l’he manetjat i paupat i ja utilitzo perfectament he posat tot el que volia posar, estic orgullosa de com m’ha quedat aquest blog i com he treballat. M ‘agradat ja que he après a utilitzar un altre eina dins la importància de les TIC.

També m’ha agradat perquè he pogut compartir amb les companyes les experiències i sentiment i sobretot l’organització del centre.  

He trobat en el blog una eina comunicativa  per treballar dia a dia a l’escola contat el que ha passat avui i que d’aquesta manera els pares puguis accedir i veure, recursos educatius, vídeos, etc.

En el blog he pogut reflexionar i compartir totes aquelles histories que anaven sorgit al centre,  una entrada que vaig trobar molt gratificant va ser la bona pràctica, quan les companyes et comentaven la importància que tenien les famílies i veure que els ha agradat molt aquesta pràctica, aquesta retroalimentació del que hem comentaven m’ha servit molt.  I també anar a veure els altres blogs dels companys per fer un comentari sobre les seves bones pràctiques en he trobat molts de interessants.

Finalment, dir que he trobat una experiència gratificant i agradable fer aquest blog, per tal de millorar la meva competència professional i aprendre a reflexionar.

Gràcies per aquesta experiència!!

VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Unes de les primer entrades que vàrem fer el blog va ser quines eren les competències que ja teníem o que estaven en procés o bé perles que ens faltaven assolir, ara que m’he tornat a mirar totes les competències que hem quedaven per assolir, he pogut observar que no he utilitzat totes les competències de l’assignatura, però si que les he tingudes presents, però per jo no eren les principals.

COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA.

Per una banda, parlaré de les competències de l’assignatura que són les que he tingut més present ja que són les que he utilitzat per etiqueta les entrades al blog.

Primer de tot, la competència 1 és autònom en l’aprenentatge, pens que si he realitzat aquesta competència quan l’activitat havia de ser autònom, no he fet un aprenentatge autònom perquè la mestra sempre m’ajudava molt i per tant era més un treball en parella, parella educativa.

La segona competència és reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge, considero que he utilitzat molt la de identificar els punts forts i febles de les capacitats i competències professionals.  Per tant, he reflexionat de les coses que feia, com ho feia i perquè ho feia.  I també pensar els erros i els dubtes perquè la meva tutora  m’ho ajudi a resoldre.

La tercera competència és analitzar i reflexionar sobre el funcionament del centre, pens que la meva tutora m’ha resolt com organitzada l’escoleta, quins distribucions tenien, per també cal dir que no estic totalment d’acord amb el funcionament, però pens que només som practicants i que ens hem d’adaptar a les situació, encara que quan eleguesqui  un lloc, vull que sigui un lloc a on ens proporcioni tot el que jo m’agradaria per els infants.

La quarta competència és analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge, ple que respecta a la meva relació entre mestra-infants puc dir que si que he analitzat i reflexionar la meva actuació i intervenció, la meva tutora m’ha donat moltes eines perquè pugui dur una bona pràctica.

Finalment, pel que fa a la competència 5 sobre el procés de millora, ha estat una de les competències que he tangut més present durant aquests 4 mesos, per nombrosos soucs que ens trobaven pel camí. Ja que ens hem demanat un parell de pics si donàvem resposta a la demanda del centre, ja que en vàrem canviar el projecte, però ara estic molt contenta dels resultats assolit.

COMPETENCIES PER ENSENYAR DE PHILIPPE PERRENOUD.

Aquest competències no les he utilitzades gaire, per tant, faré un comentari global d’aquestes.

La primera competència que he utilitzat ja estat organitzar y animar situacions d’aprenentatge, ja que en he hagudes de planificar pensat sempre que els infants s’engresquesin. La competència de gestionar la progressió dels aprenentatge he assolit aquestes ja que he pogut veure el quins conflictes sorgeixen i com fer-les front. Elaborar y fer evolucionar els dispositius de diferenciació, fer front a l’heteorigenietat de cada infant, i poder atendre’ls a tots depenent de les seves capacitats i necessitats.

Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball, totes les ganes que tenc d’aprendre aquesta professió, coneixent a professionals que ja fa molts anys que fan feina i aprenent de ells els que més en agrada i no tot.

El treball en equip veure la importància que té,  com que a la nostre escoleta hem estat 7 practicants i per tant hem hagut de fer un treball en equip, també dir que l’escoleta forma part d’un bon equip perquè l’escoleta és molt grossa. Participar en la gestió de l’escola , pens que he participat poc en la gestió del centre, ja que tenen totes aquestes coses ja fet i no es pot organitzar millor, perquè ja ha estat consensuat per l’equip.

Informar i implicar els pares, utilitzar les noves tecnologies, Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió, lluitar en contra dels prejudicis. I finalment organitzar la pròpia  formació continua.  Saber explicar els pròpies practiques .

 Etiquetes: la competència 2 seria les més adecuada, però per especificar un poc més hem qued amb la competència 2.1 de identificar els punt forts i febles de les meves capacitats i competència professional, com també la 2.7 de reflexionar sobre els errors i cercar maneres de millorar en l'actuació professional.

QUINS ASPECTES MILLORARIEM DEL NOSTRE PROJECTE DE MILLORA?

El nostre projecte de millora és de la Psicomotricitat a Toninaina. Per diverses qüestions el projecte es va començar a final de Març, la qual cosa va suposar el retràs de la posada en pràctica del nostre projecte. A dies de avui, hem finalitzat les nostres observacions i ens trobem a un moment d’anàlisis d’aquestes a l’espera de fer una reunió amb tot l’equip docent per compartir opinions i conclusions.

Els aspectes que considerem que s’haurien de millorar és basen en tres apartats:

·         El temps: com hem esmentat anteriorment, el temps ha estat una de les majors resistències que hem trobat al llarg d’aquests quatre mesos de pràctiques per dur a terme el nostre projecte. Pensem que es un projecte que s’hauria de posar en pràctica el principi del curs per poder observar la evolució  dels infants i poder donar resposta a les seves necessitats d’una manera més acurada. A més a més, també considerem important poder disposar d’un temps precís per poder compartir les observacions que s’han dut a dins la sessió amb les tutores corresponents. D’aquesta manera  podríem conèixer de manera més global i integrada el desenvolupament de cada infant, per tal d’intervenir en relació en aquest.

·         Introducció de nou material: ha estat una tasca molt complicada ja que la infraestructura de les sales no permet afegir materials ni dels sotils , ni de les partes i  ni permet aprofitar l’espai òptimament. Les propostes que es volien dur a terme ens han estat complicades de traslladar i adaptar a l’espai disponible.

·         Graelles:  encara  que si que hem fet una graella per enregistrar el desenvolupament de la sessió  la freqüentació dels espais i l’acció dels infants / joc si que es cert que alhora de elaborar  la graella dels infants vàrem voler avarca massa informació i ens va sortir una graella massa tancada, la qual cosa ens ha condicionat alhora de contestar els ítems molt concret que no ens han permès poder registrar  informació d’una forma més oberta.

Finalment, dir que el projecte que nosaltres hem realitzat, pensem que és un projecte que requereix temps.

Etiquetes: hem elegit aquestes competències 1.2, 5.2 i 5.4 perquè hem reflexionat i analitzat els elements que podríem modificar de la nostra pràctica identificant els problemes, obstacles i resistencies per aconseguir una bona actuació professional. Perquè hem

COMPARTIM ELS PROJECTES DE MILLORA, BONES PRÀCTIQUES I DOCUMENTALS...

Aquestes dues darreres setmanes de classe alguns companys han compartit els seus projectes de millora i algunes bones pràctiques, que han dut  a terme o que encara estan en procés d’acabar aquest projecte, per fer unes conclusions. En aquesta entrada faré un comentari global de les exposicions que he vist, comentaré i destacaré el que m’ha semblat interessant.

Primer de tot, començar per la bona pràctica de l’escoleta Fort de Leau de Menorca el que ens varen parlar va ser de l’hort i que es una feina que realitzen els infants i que es desdoblen per poder gaudir més de l’hort i que hi hagi una millor participació. També destacar que les famílies tenen un nivell alt de participació. 

Ara seguirem, amb el projecte de l’escoleta d’ Esporles la figura del mestre: rols i models d’actuació. El primer que vaig pensar va ser que seria un treball difícil de dur a terme. Però també el vaig trobar molt interessant ja que son uns futur mestres qui han de avaluar aquesta actuació. Perquè pens que nosaltres aquest mesos de pràctiques hem pogut observar com ho fan els mestres i si nosaltres ho volem fer de la mateixa manera o si hi ha coses que canviar, pens que és el millor que te avaluïn futur mestres que no et coneixen i que et poden dir si han vist alguna cosa que canviaríem.

 Una bona pràctica que hem va cridar molt l’atenció ha estat el racó del moc de l’escoleta de Sa Pobla Huialfàs,  vaig trobar que era un bon racó perquè els infants es puguin desenvolupar  de manera més autònoma a partir d’un aspecte molt quotidià i senzill com llevar-se els mocs. Aquest és un racó que si que el treballaria dins l’escoleta, ja que si que és senzill i es pot dur a terme al costat del mirall, perquè ells es puguin llevar el moc.

El primer documental va ser el canvi de bolquer de l’escoleta els molins, vaig trobar que era un documental que explica molt bé la rutina de la higiene, normalment depèn del recursos de l’escoleta. I s’ha de tenir molt en compte l’actitud de l’adult, ja que aquest es un moment individualitzada de l’infant. I s’ha de dur a terme un moment càlid i proper.

El segon documental va ser el Bon dia de l’escola Es Molinar, m’ha semblat interessant veure com realitzen el bon dia a cada una de les aules, i veure com cada pic es torna més autònom i van cresquent i van a aferrar les fotos o que hi ha un dia a la setmana que hi ha un encarregat.

El penúltim documental que vàrem veure va ser La vida en les parets, de Eivissa. Hem va agradar molt com tractaven les parets i com  les definien, i que cada paret té la seva senya d’identitat, que es construeixen dia a dia, tenen historia des del primer dia. I de l’important que es documentar, ja que els pares poden veure el que han realitzats i els infants estan molt contents de poder veure el que han fet exposat.

Finalment, el projecte d’Art de l’escoleta Bendinat m’ha semblat molt interessant veure les diverses activitats plàstiques que han realitzat unes companyes unes unitats didàctiques per dur a terme durant tot un any amb material reciclat majoritàriament. També, dir que com que no he realitzat aquestes activitats plàstiques  dins la meva aula, pens que seria un bon recurs per tenir en compte.

I per acabar, dir que totes aquests projectes, bones pràctiques i documentals m’han semblat interessant i donar la enhorabona a totes les meves companyes per aquest treball. 

Etiquetes: considero que les que he utilitzat són les competències 4.2 i 5.1, la competència 4.2 perquè considero que identific les bones pràctiques i projectes i documentals i les comparteixo per algun dia dur-les a la pràctica. i la competència 5.1 perquè he reflexionat isobre els projectes i les bones pràctiques per ampliar la meva formació a partir de les meves companyes. 

BLOGS EN XARXA:

1. PROJECTE DE MILLORA: L’HORT

http://elspetitsporiolets.blogspot.com.es/2013/05/projecte-de-millora.html#more

Aquest projecte de millora hem sembla molt interessant,  ja que els infants poden tenir l’oportunitat de de gaudir d’un espai i de desenvolupar-se amb una educació mediambiental, a on poden gaudir de la terra i sobretot de la feina que s’ha de realitzar per poder aprendre a mantenir aquest material.

Considero que si hi ha espai i es pot realitza, que se realitzi, ja que el pati de la meva escoleta, el pati es de ciment i un rectangle que hi ha gespa artificial, únic que poden trobar el pati es un arbre que no li poden fer malbé.

El que m’ha quedat, es saber si aquest hort tendra el funcionament adequat i si aquests productes que tingueu a l’hort serà per una alimentació més saludable i ho podran utilitza el menjador escolar.

Finalment, dir que segur que els mestres posar en practica tot  el que heu treballat, ja que segur que estan amb ganes de poder gaudir d’aquest espai, que esta tant ben treballat.

2. PROJECTE DE MILLORA: LA PARTICIPACIÓ

http://mestresimestresses.blogspot.com.es/

Aquest projecte de millora de la participació, els interessos i necessitats de les famílies. El que les va motivar per escollir aquest projecte va ser la necessitat de revisar la relació amb les famílies. Considero molt important la relació que es tinguin amb les famílies, ja que les famílies deixen el que es més importants per aquests, a les teves mans.

Penso que, sempre hi ha de haver una relació amb les famílies, per la meva part considero que jo no tinc molt relació no perquè no vulgui sinó per els horaris, ja que depèn de quina hora duen i se’n van els infants. Ja que d’altres infants si que tinc una bona relació i un bon contacte.  I saber quines son les seves necessitats i interessos, per poder gaudir-ne més.

Finalment, dir que a la meva escoleta hi ha una bona relació amb les famílies, com es la setmana del protagonista, ja que les famílies venen a contar la historia dels infants, a ensenyar les seves joguines i el seu conte preferit. Dir que aquest projecte de millora hem pareix molt adequat.

3. PROJECTE DE MILLORA: L’ART  A L’EDUCACIÓ INFANTIL.

http://primerespeuades.blogspot.com.es/

Aquest projecte de millora de l’art, hem pareix molt interessant, ja que s’adapta a qualsevol edat.  Un dels objectius que  es cerquen amb aquest projecte és el de conscienciar a tota la comunitat educativa de la importància de la cura pel medi ambient, d´aquí l´aprofitament dels objectes quotidians que trobem a l´abast de qualsevol família amb pocs recursos econòmics. Ho trobo molt interessant poder utilitzar tot aquest material.

Considero molt important que infants puguin expressar la seva creativitat, ja que a la meva escoleta no realitzem tallers artístics a les edats de 1-2 anys, nosaltres les practicants varen realitzar un parell de sessions per poder fer amb els infants, però no ens varen deixar ja que no esta dins la filosofia del centre. Els tallers de creativitat son a partir dels 2-3 anys.

Fa dues setmanes, que hem començat a fer la representació a la sessió de psicomotricitat i els infants els hi ha agradat molt pintar i han disfrutat moltíssim. 

Etiquetes: la competencia que he utilitzat ha esta la 1.3 ja que m'ha deixat comparar els blogs del meus companys, per poder aprender dels nostres companys amb els projectes de millora, que m'han sembat molt interessants.

PROJECTE DE MILLORA: LA PSICOMOTRICITAT A TONINAINA

SABEU QUE ÉS LA PSICOMOTRICITAT?

"La práctica psicomotriz educativa y preventiva es una práctica que acompaña las actividades lúdicas del niño. Está concebida como un itinerario de maduración que favorece el paso del placer  de actuar al placer de pensar y permite que el niño se asegure frente a las angustias" Bernard Aucouturier.

INTRODUCCIÓ:

Amb aquest projecte, el que volem per una banda és millorar la pràctica educativa del centre Toninaina, així com aprendre i ampliar els nostres coneixements. Com a practicants el que cerquem es buscar respostes als nostres interrogants i millorar la nostra manera d’actuar i intervenir en les pràctiques psicomotrius amb els infants de cara al futur.

NECESSITATS SENTIDES AMB AQUEST PROJECTE:

Aquest projecte de millora sorgeix de les necessitats sentides com equip docent per ajudar als nens i nenes a:

·         Simbolitzar: representar una cosa que ha estat viscuda, a través del llenguatge, el moviment o diferents representacions.

·          Reassegurar: evocar les situacions viscudes que proporcionen benestar a nivell físic, psíquic o corporal.

·         Descentrar-se: crear distancies de les seves emocions i poder veure el món d’una forma més subjectiva.

FONAMENTACIÓ:

Les principals bases teòriques que sustenten aquest projecte són: la metodologia d’Auccoturier en la psicomotricitat 0-3, els aprenentatges realitzades en l’assignatura de psicomotricitat i tot un recull de lectures, documents i vídeos al voltant de la temàtica.

CONTEXT ON ES DESENVOLUPA:

Aquest projecte es du a terme dins el mateix centre, i contem amb dues sales de pscimotricitat, una aula per la línia de 1/2 i una altra per la línia de 2/3. L’espai està proveït de material necessari per la sessió, tot i que manquen alguns materials rígids: com taulons de fusta, espatlleres i plintons.

OBJECTIUS GENERALS:

L’objectiu és el mateix per les dues edats, 1-2 anys i 2-3 anys i  l’objectiu és:

-Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva  a través del moviment, del joc, i de la interacció amb els altres.

REPTES:

Amb aquest projecte pretenem aconseguir tot una sèrie de canvis en l’estructura de la sessió, per tal de millorar l’organització d’aquesta així com l’actuació del psicomotricista amb una sèrie d’estratègies d’actuació.

El que pretenem és fer nostre aquest projecte i per això la nostra tasca es planificar totes les sessions, proveir i dissenyar l’espai, dur a terme les sessions de psico com a participants actius i avaluar tot aquest procés, com a grup de practicants i també amb tot l’equip docent del centre i els nostres tutors.

AUTOAPRENENTATGE I VIVÈNCIES:

Aquest projecte ens permetrà dur a terme una acció educativa coherent, fent possible un desenvolupament i un aprenentatge d’una certa continuïtat. Permetent a l’hora compartir una tasca de millora entre practicants, docents i infants, el que implica treballar en equip, discutir i arribar a acords. Pensem que la qualitat del treball està en treballar cooperativament, parlant, analitzant i revisant el que es fa, podent així millorar sessió a sessió.

CREENCES:

Les creences que tenen els educadors sobre la infància, també aplicables en la pràctica psicomotriu, pensem que es resumeixen en una  cita, que també compartim, de Bernard Aucouturier.

"Yo creo en el niño

Yo creo en la forma original de ser del niño .

Yo creo en el educador que respeta esa originalidad y que favorece su evolución.

Yo creo en el educador que coloca al niño en el centro del dispositivo educativo.

Creer en el niño es, en primer lugar, ofrecerle el afecto, la ternura y un marco de acción lo más regular posible , con el fin de apoyar un sentimiento de seguridad, necesario para el desarrollo de todas sus funciones"

(Bernard Aucouturier)

FAMÍLIES:

És tracta d’un projecte intern del centre que no fa partícips de forma directa a les famílies, ja que a qui va dirigit és els infants. No obstant, de forma indirecte els pares si que veuen el que es fa en aquestes sessions mitjançant un muntatge audiovisual i plafó realitzat per les practicant del centre.

PROPOSTES DE MILLORA:

Les propostes i posteriors canvis que pensem que poden millorar la psicomotricitat a l’escola Toninaina i les estratègies que hem dut a terme es poden ubicar en dos nivells; un nivell organitzatiu i un nivell estructural de la sessió.

Les propostes i canvis de millora que hem pensat que a l’escola Toninaina els podrien servir per ajudar a l’infant a aconseguir els objectius proposats per l’escola són:

Hem introduït i fer graelles d’avaluació que permeten, a través de l’observació,  avaluar la freqüentació  dels espais, relació amb els materials, adults, companys,  tipus de joc.

Som els practicants qui muntem la sala i cada setmana fem propostes de millora per les següents sessions.

Hem modificat lleugerament  alguns aspectes de l’estructura de la sessió, com substituir algunes cançons per altres més adients, servir-nos de recursos per captar la seva atenció com “unes ulleres per observar la sala de psico, com els canvis, sorpreses.”

 A la línia de 1- 2 anys hem afegit la narració del contes dels Tres Porquets i la posterior representació del que han fet a psico, per a què els infants es comencin a  familiaritzar amb aquesta part de la sessió.  

Etiquetes: He elegit les competencies 5.2, 5.3 i 5.4 perquè considero que son les que t'has de fonamentar per dur a terme un projecte de millora, ja que has de justificar i contextualitzar el projecte a partir de l'analisi de necessitats i de la identificació, aportar referències bibliogràfiques i finalment, preveure obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora. 

COM A BONA PRÀCTICA: LA SETMANA DEL PROTAGONISTA....

A nivell de centre pensem que és una activitat que afavoreix el procés de identificació, l’autoestima, ja que treballa la identificació i l’acceptació de sentiments, emocions i vivències, així com l’expressió dels mateixos (llenguatge gestual o verbal, segons edat). Considerem que la seguretat afectiva en els infants s’ha de fer patent a partir d’aquesta activitat, fet que els ajuda a afrontar altres aprenentatges amb més seguretat.

En les diferents activitats de la setmana del protagonista l’infant es sent especial i reconegut per tots. Per la seva família que ve a contar-nos la seva historia i ens transmeten la gran estima que senten per al seu fill. Per la resta d’infants que són testimonis del reconeixement que fa la seva família del seu fill i que juntament amb l’educadora observen, analitzen i valoren les fotos del seu àlbum admirant tot allò que fa el protagonista.

Tots aquests reconeixements milloren la seva auto imatge ja que rep de part de moltes persones missatges positius que el fan sentir valorat i estimat.

La setmana del protagonista treballem aspectes molt importants que podem relacionar amb la pedagogia sistèmica, amb les Lleis d’amos de Helliger. Té a veure amb la pertinença, la vinculació i l’ordre. Està relacionat amb el principi de totalitat. Tots els membres d’un sistema tenen dret a la pertinença, formen part i compleixen alguna funció important per al sistema.

L’escola ha d’apostar alhora pels valors de la identitat i de la interculturalitat, aproximant-se al coneixement del nostre entorn natural i generar actituds de respecte i estimació.

L’ objectiu general és  identificar els primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola, aula…), reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals pertany i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres.

Cal tenir en compte, que s’han de tenir en compte uns continguts o uns aspectes que es fan a la setmana del protagonista amb els objectius que es proposen, amb aquestes activitats.

FOTO: Dins l’aula l’educadora comunicarà als infants qui és el protagonista de la setmana i anirà a col·locar la seva foto al plafó, junts també podrà escriure el nom del protagonista per posar-lo davall de la foto i cantarem la cançó de “Moltes felicitats”.  Els objectius específics que es tenen en compte son: iniciar-se en reconèixer la seva imatge, iniciar-se en reconèixer la imatge dels companys (quan l’infant no és el protagonista), expressar i comunicar les seves emocions davant la foto i davant la cançó que li cartén. Sentir-se reconegut i valorat dins el grup.

HISTÒRIA: Explicarà que no cal fer una obra d’art sinó que es tracta de presentar imatges que parlin d’allò que més li agrada a l’infant o d’algun moment significatiu per a ell. La historia la presentaran els pares que venguin i les educadores romandran assegudes al costat dels infants escoltant la historia i estimulant l’atenció dels infants cap aquesta. A més el protagonista ha de dur un conte. Els objectius son, compartir un temps dins l’aula amb els après (la seva família), amb l’educadora i amb els companys (relació família-escola), participar en les activitats proposades per la família del protagonista segons l’interès que tingui l’infant ja sigui el protagonista segons l’interès que tingui ja sigui el protagonista o no. Interactuar de manera positiva i afectuosa amb els companys, els familiars, expressar les emocions que sorgeixen durant l’experiència, respectar el material que du el protagonista.

ÀLBUM: Es demanarà als pares que tinguin l’àlbum actualitzat abans d’iniciar la setmana, l’educadora mostrarà l’àlbum del protagonista a la resta d’infants per tal de reforçar-lo com a persona i destacar que forma part d’un grup familiar. Els objectius específics:  iniciar-se en el reconeixement de la seva imatge, iniciar-se en el reconeixement de la imatge dels seus familiars i dels membres més significatius del seu entorn proper., expressar i comunicar utilitzant els diferents llenguatges (gestual, verbal, corporal…)les seves emocions davant fotos. Enfortir el vincle afectiu amb l’educadora, sentir-se valorat, estimat, important (augment de la seva autoestima). Iniciar-se en la identificació de persones, llocs, animals de companyia, que siguin significatius per l’infant.

ACOMIADAMENT:  El divendres tancarem  la setmana del protagonista, celebrant una festa on demanarem al protagonista que ens porti les galetes i la música preferida per ell. Els objectius específics son, gaudir amb els companys i les educadores d’un moment de cloenda, manifestar les seves emocions durant l’experiència i sentir-se valorat i especial quan aporta la seva música preferida, les galetes.

 Etiquetes:  la competència 3.3 i la 4.1  perquè penso que fa referencia a la filosofia del centre i és el que justifica les activitats.

EXPERIÈNCIES I PROPOSTES 0-3 ANYS

Aquestes experiències i propostes de 0-3 anys m’han agradat sobretot les tres que he triat que penso que hi entra el més important.

Materials d’experimentació

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/gava/experiments.htm

Aquesta pagina ha estat la primera que m’ha agradat, sobretot amb el material que experimenten, explica molt clar com varen treballar i amb a quin material. Desprès a continuació hi ha unes fotografies molt engrescadores que expliquen el material que han utilitzar i el que feien amb aquest material, com pot ser en el cas de l’aigua que es transvasament amb l’aigua: surar, enfonsar-se, travessar, omplir, buidar, quants verbs podríem anar dient?, plaer de jugar, plaer d’aprendre, del meu joc o del meu costat. En aquesta experiència i proposta utilitzen molts elements  com l’aigua, la farina i  arròs fan diversos transvasaments, primer de tot dir que veig que aquesta proposta es possible que sigui per infants un poc més grans per jo seria una activitats per els 2 anys, serien com les safates d’experimentació. Dir que aquest material hem pareix molt entretingut, divertit i deixa la possibilitat d’experimentar amb material o sols amb la mans, veure les diverses textures que tenen i  com hi ha coses que es poden separar i d’altres no. 

Juguem amb magranes

 http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

La segona experiència i proposta que m’ha agradat ha estat aquesta que els infants experimentin amb les magranes, i puguin fer de tot i més sempre que antes de jugar han de estar preparats per no embrutar-se la roba.  Utilitzen diversos material per poder experimentar i combinar amb les granes de magrana: rodets de pintar, pots, tubs transparents, safates, oueres i petxines.  També utilitzen les mans i els dits son una bona eina, les aixafem i esclaten. Quan ens cauen a terra descobrim que els peus també ens serveixen per pintar. Les aixafem i fem petjades. Amb aquesta experiència he pogut observar que els infants experimenten molt amb un sol element i que no necessitem que hi hagi més elements.  Finalment, dir que aquesta trobo que es molt engrescadora i m’agradaria que fer-la algun dia a classe.

Treball en equip

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

Finalment, la tercera i darrera estratègies i propostes de 0-3 que he trobo interessant però que ha estat la que més he tardat en collir-la com a unes de les que més m’han agradat, perquè no en he trobat cap que m’agrades molt,  ja que havia collit les dues primeres que són les que m’han agradat i impactat més. Aquesta proposta és sobre el treball grupal i en parelles, van passant 4 fotos que expliquen les diverses històries. Com pot ser el cas de la bicicleta que són dos que van a damunt i un que els empeny aquesta ofereix l’oportunitat de fer un joc en equip. L’altre és el paraigües que surten al pati en parelles i desprès segueixen jugant junts a la casseta.  Penso que jugar col·lectivament ajuda molt els infants i sobretot a fer unes bones amistats.

Etiquetes: En aquesta entrada he utilitzat les competències 1.2 i 1.4. la 1.2 perquè he reflexionat sobre els elements que porten a una bona actuació. I la 1.4 perquè considero que he arribat a les conclusions  elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida.

                

COMPAREM JORNADES A LES ESCOLETES

Després de l’explicació dels diferents tipus de jornada, que realitzen les pràctiques a diferents centres de Mallorca, en concret l’escoleta Teringa, l’escoleta Toninaina d’Inca, l’escoleta Bendinat, l’escoleta Santa Catalina de palma i l’escoleta , he pogut comprovar que més o menys, la jornada es va esdevenint de manera similar en tots els centres esmentats. Les edats dels infants son de 1-2 anys.

Podem dir que totes elles ofereixen el servei d’escoleta Matinera; s’inicia el dia amb una estona de joc lliure mentre van arribant tots els infants; i llavors es passa el plafó i es fa el ritual del bon dia i es berena. Dir que l’escoleta Santa Catalina desprès del bon dia juguen i quan acaba el joc ja berenen. Després es passa a les activitats més de caràcter estructurat, activitats que du a terme la mestra.

Cada dia hi ha una estona dedicada al joc al pati, ja que totes les escoles troben que és una cosa molt important i que els infants necessiten, per no sentir-se tancant, també varia molt en funció del centre, solen estar un temps aproximadament de 45 i 60 minuts depenent del que han fet o el que han de fer. El pati te un valor molt important , ja que estan a l’aire lliure, els infants poden jugar amb els infants de les altres classes si en hi ha, córrer, imaginar, saltar seguint els seus interessos.

Les activitat que realitzen les escoles en hi ha que son igual i d’altres que no, les activitats que realitzen i son iguals son psicomotricitat i joc heurístic. Mentre que a totes les altres escoles menys a l’escoleta Toniaina fan expressió plàstica o creativitat. Una altra activitats que hi ha escoles que realitzen és la música i hem va cridar molt l’atenció que ja toquen els instruments, aquestes escoles son l’escoleta Teringa i l’escoleta Bendinat.

D’altra banda, les activitats de psicomotricitat i joc heurístic totes es realitzen en un temps dins l’horari escolar, i el temps que passes és més segons la motivació, també no se comença sempre a la mateixa hora, ja que depenent del berenar i els canvis de bolquers, es pot començar més tard o més prest.

La manera de fer el Bon dia!, és similar, a Toniaina es fa el bon dia llegint les agendes i desprès a un costat de l’aula hi ha les fotografies, la mestra demana a vingut en Joan.. si ha vingut va cap a la mestra dona un peto a la seva foto i la de penjar al plafó a les altres escoletes es similar menys a la de Santa Catalina que el bon dia la fa un titella (granota).

Una cosa que també m’ha cridat l’atenció ha estat que als infants no tots berenen de fruita, per exemple a l’escoleta Toniaina berenen de pa i oli tots els dies menys els divendres que solen menjar galletes. A  les altres escoles en hi ha que sempre mengen fruites i d’altres que van variant.

Pel que fa a l’hora de dinar a l’escoleta Teringa es obligatori quedari mentre que a les altres escoletes no, ja que molts de pares a Toniaina venen a cerca els infants damunt les 12:30, quan els infants que han de han a menjador i van.

Finalment, a totes les escoletes hi ha l’hora de dormir i cada infant té la seva hamaca i sempre esta col·locada al mateix lloc. Hi ha escoles que els infants poden dur xumets i pelutxos o alguna tela, mentre que a l’escoleta de santa Catalina els infants no poden dur xumets   i a les altres escoletes si.

 Totes les activitats que realitzen a les escoletes son per fomentar l’autonomia i el joc lliure proporcionant espais i moments del dia.

 Etiquetes: Pens que aquestes competències 3.2 i 3.3 son les més acertades, ja que per jo son les que he fet servir més en aquesta activitats, perquè he reflexionat sobre diversos aspectes referents al funcionament dels centres d’educació infantil. També m’han sorgit dubtes de quin es millor horari, i la importància de dur a terme les activitats adequades i necessàries per aquest grup d’edat per tal de desenvolupar-se i progressar adequadament.

CREENCES D' UNA MESTRA

Els docents sempre tenen unes creences, unes teories i unes experiències que sorgeixen de la seva intervenció i de l’actitud que tenen amb als infants. Cada mestra té les seves pròpies creences i aquestes fan que intervinguin d’aquesta forma i no d’un altre.

Com ja vaig comentar anteriorment, a la meva observació del joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida. Per tant l’educador ha de fer d’observador, tot i que ha de intervenir quan sigui necessari per ajudar o a resoldre algun conflicte ja que pot ser molt profitós.

Algunes de les creences que penso que te la mestra son les que a continuació explicaré.

- Intenta proposar el material adequat i perquè  als infants es puguin engrescar.

- La mestra intenta fer propostes de millora, per el joc heurístic, ja que als infants és puguin involucrar mes i juguin i simbolitzin.

- La mestra intenta no intervenir però li es impossible ja que als infants van al seu costat a experimentar, amb als objectes que ha proposat. Aquest mateix dia varem comentar que podríem fer perquè als infants no venguessin tant per al nostre costat, i va ser collir unes cadires, però encara va funcionar menys als infants venien més.

- Finalment, la darrera creença que veig després de pensar bastant en aquesta sessió, és que la mestra s’involucra massa, que no vol dir que estigui malament, però pens que ha de deixar que als infants  i sols intervenir quant vegi que sigui necessari i que amb la seva intervenció als infants puguin créixer. En aquest cas va passar que als infants tots volien obrir al pot de cola-cao, la mestra als i deia com ho havien de fer, ella aguantava el pot per el cul i als infants intentaven obrir-ho per d’alt. Considero que en al mateix cas de la mestra jo hagués fet al mateix, ja que eren tots als infants que volien obrir un pot, però pensant ara amb aquesta sessió, considero que haurien de haver estats ells, als qui experimentessin i per tant, poder descobrir que aquest tap no s’han de estirar si nos rodar, que és més complicat, però hi ha altres maneres d’obrir una pot. I que no sempre es fa de la mateixa manera.

Els fonaments teòrics que te la mestra.

Parlant amb la meva tutora d’aula, hem va comentar que per realitzar aquestes propostes de joc heurístic abans han cercat informació a les revistes i han fet algun curs per saber-ne més ja que els interessava molt poder dur aquest treball ben presentat a dins l’espai comú. També vaig observar que la mestra els hi ajuda però sense que ella faci la feina sinó que son els infants qui han de obrir el pot de cola-cao, encara que ella li dona les pautes per poder obrir el pot de cola-cao.

La veritat es que si que considim, ja que la seva visió de fer feina és ben semblant que a la meva.

Etiquetes: Considero la competències 1.2 i 4.2 son les que he fet servir ja que a la primera he pogut reflexionar sobre el bon estil docent i la segona, el 4.2 perquè he fet una comparació de les practiques.

COM TREBALLAR LES MEVES COMPETÈNCIES

Les competències que he de treballar son moltes, per  assolir totes les competències he de treballar amb aquelles que encara no tinc del tot assolides i també treballar les competències que ja tinc per fer més fortes aquelles que encara em costen més. Per això, de la manera que hagi assolit les competències dependrà del meu esforç i de la tasca diària a l’escoleta, com ho realitzi.

Per tant, he de fer una observació directa i una interpretació de la tasca diària del dia a l’escoleta. Tota la informació que vagi recollit em per representar i reflexió sobre l’acció educativa del centre i de l’aula, per així reflexionar d’una manera més directa i sense que cap tipus de informació hem passi desapercebuda.

Per això, les competències que he de millorar, contestaré perquè encara hem causen dificultats i com les milloraria.

El primer lloc, la competència 1.4 trobo dificultats ja que el centre no ens dona  informació i és difícil contrastar la informació perquè no tinc informació. Com ho milloria demanant al centre que hem l’accés del documents del centre.

El segon lloc, passat ja a la competència  2.2 em costa identificar les creences i concepció del procés d’aprenentatge. Ho milloraria cercant informació i demanant més informació a la tutora perquè pogués identificar  les creences i la concepció de l’aprenentatge.

Per una banda, la competència 2.7 de reflexionar sobre els errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional, hem crea dificultats per no participar en la planificació i per tant no puc millorar l’actuació professional. Jo milloraria aquesta competència de cada intervenció que tinc amb als infants pensar i reflexionar com ho podria millorar perquè li dones més estratègies per assolir els objectius.

D’altra banda, la competència 3.3 és el mateix problema que la competència 1.4, ja que ens han creat problemes per recollir informació del centre.  Ho milloraria amb l’accés als documents del centre.

La competència  4.1 em costa identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula. El que trobo més dificultós és identificar els marcs teòrics que justifiquen les practiques, ja que no veig molt de sentit. Les estratègies de millora serien demanar més ajuda a la mestra sobre la planificació i els objectius de les activitat i pràctiques de l’aula i quina finalitat tenen.

També la competència 4.3 la trobo dificultosa sobretot em l’elaboració hipòtesis, penso que és una tasca que és va millorant a partir del temps i veure el que passa i el que podria passar, reflexionat que si en aquesta intervenció ho hagués fet de l’altre manera és possible que tingues altres resultats.

Finalment, dir que tota la competència 5 encara la tinc enlaire, ja que encara no he pogut reflexiona sobre el projecte de millora, per una banda penso en el dificultat que de començar un projecte de millora , ja que mai en he fet un. D’altra banda, com milloraria aquesta competència seria treballar amb equip i que tots aportéssim el que sabem i pensem sobre el tema.

Etiquetes: la competència 1.4 ja que a partir de la contrastació puc veure quines son més meves dificultats i també la competència 2.1 perquè he de identificar el punt fort i els febles que tinc.

EL JOC HEURÍSTIC

Per començar, dir que el Joc heurístic és una activitat d’exploració i combinació d’objectes diversos i variats que proposem als infants de 12 a 24 mesos. És la continuació de la Panera dels Tresors que oferim als infants de fins a 12 mesos, que encara no es desplacen.

Ens trobem a l’aula dels Kiwis amb infants de 1-2 anys.

Aquesta activitat té tres fases diferenciades:

La primera: l’educadora de suport prepara el material a l’espai de defora de les aules, a un espai que compartim amb dues aules. Abans l’educadora de suport demana a la mestra de cada aula si li pareix bé el material que te proposat.

Selecciona quatre tipus de material sensorial diferent que en aquests cas eren, cadenes, tubs de cartó, rodets de fil i canyes de fusta. I  a la vegada escull els recipients adients que faran de contenidors que son els pots de cola-cao. Prepara  quatre punts de joc de manera que els infants es puguin repartir i desplaçar d’un punt a l’altre, i que hi hagi material suficient per tots als infants.

La segona: els nens i les nenes manipulen, exploren i combinen lliuraments els diferents materials buscant totes les possibilitats sense que l’educadora intervingui. Ella es troba en el espai de joc observant, collint nota del que passa i oferint seguretat als infants. Els la majoria dels infants volen obrir els pots de cola-cao i van a demanar un poc de ajuda a la mestra. En aquesta ocasió als infants han jugat molt en ficar les cadenes dins els pots de cola-cao i dins els tubs de cartó. Però també han jugat de manera més simbòlica, com ha estat amb les canyes (de fusta) pegar a damunt els pots de cola-cao i fer de tambor. La majoria dels infants han fet renou amb les cadenes dins els pots.

La tercera: consisteix en la recollida i classificació dels objectes, en aquesta fase l’educadora intervé oferint als nens i a les nenes les bosses de roba, obertes, de manera que vegin quin material hi ha a dins i demana als infants que hi posin el que és igual. Els ajuda a recollir i els orienta gestual i verbalment per trobar el material que correspon a cada bossa.

Als infants que jo tinc encara els hi costa molt recollir el material i més fer la classificació.  Però amb temps i amb repetició ho aconsegueixen fer amb ajuda de la mestra.

L’activitat durà fins que als infants es cansen o bé és la mestra qui decideix acabar, bé perquè als infants no s’han involucrat molt.

Alguns objectius que s’aconsegueixen amb aquest joc:

·         Exercitar la capacitat de concentrar-se en el propi joc.

·         Coordinar els moviments simultanis de les dues mans: picar, posar a dins, treure.

·         Ajustar els moviments de la mà i dels dits.

·         Diferenciar qualitats dels sons: fort, fluix.

·         Observar els objectes en posicions diverses.

·         Exercitar la capacitat d’escollir, de triar el material.

·         Combinar els objectes per aconseguir la finalitat que ell s’ha proposar: fer soroll, omplir, buidar.

·         Classificar els materials mentre els recull

·         Adquirir l’hàbit d’endreçar el material: un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc.

Els objectius d'aquesta sessió son:
- Coordinar els moviments simultanis de les dues mans: picar, posar a dins, treure.
- Combinar els objectes per aconseguir alguna finalitat com : fer soroll, omplir, buidar.
- Classificar els materials mentre el recull.

Materials que han utilitzat:

- Cadenes

- tubs de cartó

- rodets de fil

- canyes

- pots de cola-cao com a contenidors.

Aquí podem veure una seqüència de imatges que fa un infant per obrir el pot de cola-cao.  Primer de tot intenta obrir-lo amb les mans i intenta girar. Desprès com que amb les mans no li ha anat bé posa les dents i desprès ho aconsegueix obrir i mira que hi ha a dedins el pot. 

Conclusions:

Quan els infants comencen a utilitzar els materials com a elements simbòlics. Pot combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar…
Els infants varen aprendre a obrir un pot de cola-cao i tornar a experimentant passant les cadenes a dins els tubs de cartò. 

El joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida.

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.
Finalment, dir que la classe va assolir els objectius proposats per la mestra, ja que es varen des fer molt bé amb el material, ficant les cadenes, obrint els pots de cola-cao...

Etiquetes: Considero que les competencies 1.2 i 4.3 son les que jo he utilitzat en aquesta pràctica, la competencia 1.2 perque he reflexionat i ponderat sobre elements que podran a una bona actuació professionals i la  4.3. perquè he elaborat hipòtesis de per què passa un fet considerat a partir d'un recull d'informació.

Competències per ensenyar

En aquesta professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges. 

Per començar penso que les competències de l’assignatura, les dues primeres que són, és autònom en l’aprenentatge i reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge les tinc assolides, encara que alguna necessito treballar un poc més com es arribar a conclusions elaborades. Les tres darreres competències que són, analitza i reflexionar sobre el funcionament del centre d’Educació Infantil, analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge i per darrer, reflexionar sobre el procés de millora, considero que aquestes estic en procés de assolir-les, ja que encara fa pocs temps que estic al centre i no ho he pogut assolir tot. Per tant, penso que d’aquí a final de curs haure assolit aquestes competències amb normalitat o ho vull pensar.

Segons Phiilippe Perreenoud hi ha 10 noves competències per ensenyar. Aquestes són les següents:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge

Unes de les competències més especifiques que considero que tic son treballar a partir de les representacions dels alumnes crec que és una de les millors maneres d’ aprendre. També em considero una persona organitzada, de tal manera que crec que dins de l’ aula i les activitats a fer amb els alumnes, som ordenada i organitzada en tot moment. A l’ hora de fer una programació seré una persona coordinada. Unes actituds que considero que he de millorar i per tant treballar més són implicar en els alumnes en activitats d’ investigació, en projectes de coneixement, ja que a vegades crec que és més fàcil treballar en fitxes, que no haver de promoure un projecte. Encara que penso que s’ ha de treballar més en projectes que no tan en fitxes. I treballar a partir dels errors i els obstacles d’ aprenentatge. Moltes vegades tendim a donar resposta a l’ error de l’ infant, sense deixar que siguin ells mateixos els qui resolguin, però del que se tractaria seria de deixar que els infants resolguin per si sols els seus conflictes.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

La actitud favorable és observar i avaluar als alumnes en situacions d’ aprenentatge i establir controls periòdics de competències. I unes de les actituds a millorar és fer front a situacions on no tots els infants tenen el mateix nivell que altres, i establir amb les teories que sostenen les activitats d’ aprenentatge.

3. Elaborar dispositius de diferenciació

En aquesta competència considero que  fer front a la heterogeneïtat del mateix grup- classe. Dins de l’ aula penso que no hi ha d’ haver diferenciació de cap infant sigui de la raça que sigui. Tots els infants han de ser tractats de les mateixes condicions, es una actitud que tinc. penso que tots els infants han de tractar de la mateixa manera, encara que cada infant és diferent. També cal donar a tots l'ajuda necessaria i sempre ajustada a les seves capacitats.  D’altra banda, penso que aquesta es una actitud a millorat es el desenvolupament a la cooperació entre alumnes i certes formes simples d’ ensenyances mútues, ja que sempre es pot millorar, penso que es una actitud que ja tinc però hem falta tractar de manera més directe, sobretot a dins l'aula, que és a on s'ha de tractar. 

4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges

Per una banda, la actitud favorables és fomentar el desig d´ aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar, i desenvolupar la capacitat d’ autoavaluació de l’ alumant. D’altra banda, considero que necessito millorar amb negociar les normes amb els infants, és una tasca complicada, i que darrera té una feina prèvia molt delicada. Penso que això encara és difícil per jo, ja que no i tinc massa pràctica. Però amb el temps, aprens a establir normes amb els infants.

5. Treballar en equipo

La actitud favorables és que penso que és important afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals. Treballar en equip és molt enriquidor, pel simple fet de que tothom té diferents punts de vista, i això fa que tots junts ens enriquim. Una actitud en la qual penso que he de treballar més i a millorar-la  el fer front a crisis o conflictes entre persones. A un primer moment no saps com actuar, ni com és la millor manera per resoldre. Al llarg del temps aprendre quina és la manera més adequada per resoldre un conflicte o un altre.

6. Participar en la gestió de l’escola

Una actitud favorable, penso que seria capaç de coordinar unes extraescolars. Ja que som una persona en ganes de fer feina, i reciclar-me en tot moment. Sempre cercaria coses noves, i faria que els infants s’ ho passessin bé. Unes activitats a millorar i per tant he de treballar més seria el fet d’ elaborar, negociar un projecte institucional. El primer de tot dir que no sabria per on començar, ja que no i tinc experiència. A l’ igual que administrar els recursos del centre, també m’ acostaria, per el simple fet de que no i tinc experiència. I al principi no sabria per on començar les tasques a realitzar.

7. Informar i implicar als pares

Dir que a un primer moment, me costaria molt dirigir reunions, i parlar amb les famílies. Però som una persona, que al primer moment me tallaria, però que desprès no tinc problema en mantenir una relació. Penso que és molt important tenir una bona relació en família, i a la vegada saber transmetre les coses. Per tant penso que tinc aquesta actitud favorable. Hauria de millorar la meva timidesa, ja que al principi me costa. Crec que és un qüestió d’ experiència. Al llarg del temps aniré collint confiança amb els pares, i no me costarà gens parlar amb ells, ni fer reunions...

8. Emprar les tecnologies de la informació

 Pel que fa referència a les tecnologies, dir que no tindria problemes, ja que sempre he estat contacte amb ordenadors, i si utilitzo programes nous, i no ser com funcionen, intent manejar el programa, fins arribar el punt de manejar-lo correctament. Aprendre a fer funcionar més tipus de tecnologies de les que ja ser. Hem de tenir sempre una mentalitat oberta, per voler renovar-nos informàticament, i aprendre coses noves aquesta seria una de les coses que hauria de treballar més, ja que aprendre les noves tecnologies a pics resulta difícil.

9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió

No tindria cap problema per prevenir la violència a l’ escola i lluitar contra els prejudicis i discriminacions sexual, ètniques i socials. Som una persona la qual sempre he defensat la igualtat entre els ciutadans, penso que totes les persones ens mereixem el mateix respecte i condicions. Hauria de millorar el fet de com intervenir en casos de conflictes d’ inclusió. Des de un moment és fàcil, però a la vegada no ho és. Ja que no has de ferir els pensaments de ningú.

10. Organitzar la pròpia formació continua

 Acceptar i participar en la formació dels company i implicar-me en les tasques d’ ensenyança. Mai ens hem de conformar amb el que sabem. Sempre hem de voler saber més, i anar ampliant els nostres coneixements. Un fet a treballar, penso que podria ser el fet de formar- me constantment, no desconnectar mai d’ aquest mon, sinó voler saber sempre coses noves, i aprendre coses. Mai és prou el que sabem, sinó que sempre podem millorar les coses fetes.


Finalment, dir que aquest documents m’han fet veure que encara hem queden moltes coses assolir i que són molt important, i que esper que d’aquí a final de curs totes aquestes competències les haguí pogut assolir amb expectatives.

Etiqueta: Penso que aquesta etiqueta es la 2.1. ja que jo amb aquesta pràctica he identificat els punts forts i els punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.